La mà contra l’horitzó

En La mà contra l’horitzó, novel·la tècnicament estructurada a base dels tres plans temporals, passat, present i futur, Manuel de Pedrolo ens fa assistir a la presa de consciència de l’individu que, enredat en la xarxa d’una organització totalitària sostinguda pel terror, descobreix la seva condició d’home fonamentalment lliure i denúncia, amb la seva rebel·lió, la mentida d’un sistema polític que pretén justificar-se acudint al recurs d’una ètica del sacrifici administrada pels botxins. Es tracta d’una obra densa, però transparent, en la qual l’autor oposa el seu «no» més decidit a aquella mentalitat que prefereix la injustícia al desordre.